Les persones adequades

Organització · Persones

De vegades, una de les decisions més difícils dins d’una empresa té a veure amb persones que coneixem bé i en qui confiem.

Persones que han estat al costat de l’empresa durant anys. Que han demostrat compromís, lleialtat i coneixement del negoci. Que han ocupat responsabilitats importants i han contribuït a portar l’organització fins on és avui.

Però arriba un moment en què apareix una pregunta incòmoda:

Aquesta persona continua sent l’adequada per al lloc que ocupa?

Potser dirigeix un departament, una unitat o una àrea clau. Coneix l’empresa, defensa els seus interessos i és una persona de confiança.

Però també pot passar que el lloc hagi crescut més ràpid que ella.

Que avui es necessitin altres capacitats tècniques, més lideratge, una visió diferent o una manera de gestionar més complexa.

I llavors apareix el dilema.

Què fem?

En empreses grans, sovint hi ha més marge per trobar alternatives. En organitzacions més petites, aquestes decisions acostumen a ser molt més difícils.

És fàcil pensar que el dilema és entre confiança o competència.

Però probablement no és exactament això. Una organització necessita les dues coses.

Aquí és on entra en joc la visió de l’empresari.

Si l’objectiu és mantenir l’empresa tal com està, potser aquella persona encara continua sent adequada.

Però si l’empresa vol créixer, professionalitzar-se o entrar en una nova etapa, potser el mateix lloc exigeix una altra mena de perfil.

I això no converteix la persona actual en una mala professional.

Simplement pot significar que ha estat la persona adequada per a una etapa, però potser no per a la següent.

La clau no és menystenir la persona, sinó entendre què necessita ara l’organització per continuar avançant.

Per això és tan important tenir clara la visió de futur: si sabem on volem arribar, també podrem identificar millor quines capacitats necessitem per fer-ho possible.

I si una persona ja no pot acompanyar aquest recorregut en el lloc que ocupa, la decisió —encara que sigui difícil— s’ha d’afrontar.

Això no vol dir ignorar tot el que ha aportat. Al contrari: es tracta de reconèixer la seva trajectòria sense convertir aquest reconeixement en un obstacle per al futur de l’empresa.

Dirigir també és això: valorar el que algú ha representat fins avui, sense deixar que el passat limiti el que l’organització necessita demà.

Des d’una perspectiva sistèmica, es tracta de trobar el lloc adequat per a cada persona en cada etapa de l’organització.



Perspectiva Sistèmica

L’empresa sobre la taula.