Socis “equivocats”

Propietat · Socis

De vegades, en algun moment de la vida empresarial, apareix un pensament incòmode:

“Potser em vaig equivocar amb aquest soci.”

És una de les conclusions més difícils a què pot arribar un empresari. Perquè incorporar algú com a soci no és una decisió qualsevol. És una de les decisions més profundes, estratègiques i difícils de revertir que es poden prendre.

Un soci no és només algú amb qui es comparteix capital i risc. És algú amb qui es comparteixen decisions, responsabilitats, èxits, frustracions i, sovint, una part molt important de la pròpia vida.

En aquest sentit, una societat empresarial comença habitualment amb il·lusió, expectatives compartides i confiança. Però després arriben els moments que realment la posen a prova.

Perquè els èxits són relativament fàcils de compartir.

És en els moments difícils quan es descobreix de debò amb qui t’has associat.

Quan falta tresoreria. Quan s’ha de prendre una decisió impopular. Quan una inversió ha sortit malament. Quan cal assumir una pèrdua. Quan hi ha desacord sobre el rumb de l’empresa.

És llavors quan apareixen les diferències de criteri, de caràcter, de valentia, de compromís o de manera d’entendre el negoci.

Per això, abans d’associar-se amb algú, potser hi ha una pregunta més important que moltes altres:

“Confiaria en aquesta persona per travessar amb mi un moment realment difícil?”

Hi ha societats que funcionen extraordinàriament bé. Persones que es complementen, respecten els espais de l’altre, tenen criteris diferents però compatibles i saben discutir sense destruir la relació.

Aquesta complementarietat és un actiu enorme.

Però no sempre és així.

Un soci amb criteri, iniciativa i capacitat de resposta pot ser d’un valor incalculable.

En canvi, un soci que evita els conflictes, que simplement diu que sí a tot o que no és capaç d’entendre la gravetat d’una situació pot convertir-se en un problema precisament quan més se’l necessita.

I aquesta és una qüestió important: un bon soci no és necessàriament qui pensa com tu.

De vegades és just el contrari. Pot ser qui et qüestiona, qui veu allò que tu no veus, qui frena una decisió precipitada o qui troba una sortida que tu no havies considerat.

La diferència està en si aquesta discrepància aporta valor o simplement bloqueja.

Per això, abans d’associar-nos amb algú, potser la pregunta clau no és si ens entenem bé, si pensem igual o si ens complementem.

La pregunta és una altra:

“És aquesta la persona que voldria tenir al meu costat quan les coses es compliquin de veritat?”

Perspectiva Sistèmica

L’empresa sobre la taula.