Quan tot arriba alhora
Organització · Direcció
Hi ha una dita popular que diu que les desgràcies mai venen soles.
No sempre és així, evidentment. Però molts empresaris saben què significa sentir que, de cop, tot es complica al mateix temps.
Una crisi familiar. Una separació. La pèrdua d’una persona estimada. Una inspecció d’Hisenda. La pèrdua d’un client important. Un finançament que no arriba. Una tresoreria cada vegada més tensionada. Problemes de salut.
I llavors apareix una sensació difícil d’explicar:
Com pot ser que tot estigui passant alhora?
En aquests moments no només es posa a prova l’empresa. També es posa a prova la persona que està al capdavant.
La seva energia, la seva capacitat de pensar amb claredat, la confiança en si mateixa i la seva estabilitat emocional poden quedar fortament afectades.
I aquí apareix una de les paradoxes més delicades de qualsevol crisi empresarial: és precisament quan hi ha més incertesa i més desequilibri quan sovint s’han de prendre les decisions més importants.
Decisions sobre persones, finançament, patrimoni, continuïtat de negocis, clients, inversions o fins i tot sobre el futur mateix de l’empresa.
I les decisions preses des del cansament, la por, la precipitació o la desesperació poden tenir conseqüències que es paguin durant molt de temps.
Per això, en determinats moments, la primera decisió important pot ser no precipitar determinades decisions.
Des d’una mirada sistèmica, abans d’intentar resoldre tots els problemes alhora, convé recuperar una certa estabilitat des d’on poder observar millor el conjunt.
No significa esperar que desaparegui la tempesta.
Significa intentar recuperar prou equilibri per poder-hi actuar amb més claredat.
A vegades això passa per ordenar prioritats. Per distingir què és realment urgent del que pot esperar. Per recuperar espais de descans i reflexió. Per contrastar les decisions amb persones de confiança. I, sobretot, per evitar que cada nou problema obligui a reaccionar immediatament.
No tot s’ha de resoldre avui.
Algunes decisions necessiten una resposta ràpida. Altres, en canvi, necessiten temps, distància i una mirada més serena.
Quan tot arriba alhora, no cal resoldre-ho tot de cop.
Cal recuperar prou equilibri per tornar a veure clar.
I des d’aquí, decidir.
