Decidir què continuar i què deixar enrere
Cas pràctic · Provisional
Després d’anys participant en diferents empreses dels sectors de la formació, l’immobiliari i el coworking, un empresari es trobava davant d’un moment de canvi.
La seva nova situació personal l’havia portat a qüestionar-se quins projectes continuaven tenint sentit per a ell, quina dedicació volia mantenir i quin tipus de vida professional volia construir a partir d’ara.
Entre les opcions hi havia reduir la seva implicació en algunes activitats, vendre totalment o parcialment determinades participacions i deixar espai per desenvolupar un projecte propi.
La qüestió de fons
Inicialment, l’empresari buscava claredat sobre quines empreses mantenir, de quines desvincular-se i on posar més energia.
Però, en posar tota la situació sobre la taula, va aparèixer una qüestió més de fons: el que realment necessitava era posar ordre a una nova etapa de la seva vida, tant professional com personal, sense perdre de vista els projectes, les persones amb qui havia compartit camí i la seva tranquil·litat econòmica.
Com es va treballar
Es van representar sobre la taula les diferents empreses, els projectes, els socis, les persones clau i ell mateix.
Aquesta visió de conjunt va permetre explorar el lloc que ocupava cada activitat en la seva vida, el grau d’implicació que requeria i diferents escenaris de continuïtat o desvinculació.
També es van considerar possibles aliances que permetessin donar continuïtat als negocis existents sense que tot continués depenent de la seva presència directa.
El punt clau
El futur de les empreses i el seu propi futur no havien de seguir necessàriament el mateix camí.
A partir d’aquí, va poder començar a mirar cada projecte per separat i preguntar-se què tenia sentit mantenir, què podia deixar enrere i quin espai volia reservar per a una nova etapa més coherent amb la seva situació personal.
Què va aportar
La sessió li va permetre ordenar prioritats i veure amb més claredat els següents passos: on continuar, de quins projectes començar a desvincular-se, quines relacions volia preservar i quin marge econòmic i de temps necessitava per fer el canvi amb tranquil·litat.
Més que sortir amb totes les decisions preses, va sortir amb una idea més clara de cap a on volia anar i de com començar a avançar.
